Monthly Archives: Juliol 2011

Sense cadenes…


… així et vaig trobar, tot recordant l’abril i les passejades pel camí de ronda amb tu, com sempre.

Tornarem a anar-hi, una altra primavera. Celebrarem un altre any esperant l’estiu. Deixarem passar, envescats amb llençols calents, l’hivern gelat.

I el teu color, per damunt de tot, pintarà la meva vida. I de tant en tant, em salvaràs de les baixades, i jo et facilitaré les pujades caminant al teu costat. I si caiem… caurem! Tu i jo!

Ferro colat…

… així era ella, aspra, estàtica i solitària.

Mirava serena des de la cantonada, protegida pel verdet de les parets seculars dels monestirs veïns.

Si t’hi recolzaves senties a les mans la fredor de la humitat. En allunyar-te, quasi sense adonar-te’n, la seva ànima t’havia calat tan endins que te l’enduies allà on anessis, per sempre.

La coronaren malgrat no tenir regne, li penjaren daurats a pesar de no ser rica, la feren créixer en un pedestal de ciment tot i no ser art, li donaren vida interna sent ben morta…

i l’aigua brollà!

Lluita

Les mans, protegides per les manyoples de les carícies perdudes, em suen. Mantenen, impertèrrites, la corda que subjecta el cavall de la meva vida. El cos sencer em tremola sota l’armadura de les penes acumulades. Sento al front una vena central sobresortint, sense consideració, emmascarada per l’elm dels somnis no realitzats.
Por.