Ferro colat…

… així era ella, aspra, estàtica i solitària.

Mirava serena des de la cantonada, protegida pel verdet de les parets seculars dels monestirs veïns.

Si t’hi recolzaves senties a les mans la fredor de la humitat. En allunyar-te, quasi sense adonar-te’n, la seva ànima t’havia calat tan endins que te l’enduies allà on anessis, per sempre.

La coronaren malgrat no tenir regne, li penjaren daurats a pesar de no ser rica, la feren créixer en un pedestal de ciment tot i no ser art, li donaren vida interna sent ben morta…

i l’aigua brollà!

Anuncis

I tu... què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s