… així era ella, aspra, estàtica i solitària.
Mirava serena des de la cantonada, protegida pel verdet de les parets seculars dels monestirs veïns.
Si t’hi recolzaves senties a les mans la fredor de la humitat. En allunyar-te, quasi sense adonar-te’n, la seva ànima t’havia calat tan endins que te l’enduies allà on anessis, per sempre.
La coronaren malgrat no tenir regne, li penjaren daurats a pesar de no ser rica, la feren créixer en un pedestal de ciment tot i no ser art, li donaren vida interna sent ben morta…
i l’aigua brollà!
