Monthly Archives: Agost 2011

Volar…

… per damunt la barrera de fusta que em filtra la realitat.

Ningú no ho ha de saber, només tu i jo.

A una banda les ombres reflectides, a l’altra la resta de món.

Una, dues… o tres vegades, ni una més!

Si volo… ningú no ho sabrà… només tu i jo.

Anuncis

Plourà…

… la tempesta ja està aquí.

Ens mullarem deixant que l’aigua ens banyi la pell.

I els núvols es desfaran tal i com van arribar, amb la pressa de descarregar allò contingut.

I sota el soroll de les gotes picant les teulades amagarem els gemecs.

Plourà… no agafis paraigües!

Ràbia…

… infinita.

Ràbia en mirar pel retrovisor i veure les oportunitats perdudes.

Enrere queden, esquivades per excuses falses. Allunyades per tot allò que ella va inventar per no atrevir-se a viure-les.

Surar en el mar… una mà… Massa tard per retrobar allò que desitjava…

Tortura infinita… ràbia!

 

El reflex…

… va quedar gravat damunt el vidre.

Nosaltres vam marxar… el moment es va acabar… però allò que vaig viure es mantindrà, durant molt de temps, en el cristall dels meus records.

Guardaré el desig en una imatge intacta, enfocada, invariable, fresca i sincera. I, de tant en tant, la buscaré en la memòria, per sobreviure, per somriure i per recordar que vaig ser feliç… entre reflexos.

Encreuament…

… de vies.

Tu vas, jo vinc, i, de tant en tant, quan la sort ens deixa, anem!

Andanes buides, sentiments plens, electricitat conduïda…

No tinguis por de patir… Apropa’t a la foscor d’un túnel incert, deixa’t endur per la humitat de les seves parets, ensuma l’aroma d’allò prohibit, vesteix-te amb la seva escalfor, torna a dibuixar les formes esborrades… gaudeix… .

Un tren, dos trens, tres.. no el perdem!

Fils de plata…

… d’una llarga nit que broda la matinada amb veles endormiscades.

Fils de plata, barrejats amb els teus cabells, que descobreixen racons nous entre els meus dits.

Peixos lluents que rellisquen pels somnis encara per escampar, dissimulant la fredor d’un nou dia que caldrà construir.

Gris i aigua amagada en els ulls tancats. M’agrada veure’t dormir…

Suor…

… del vi blanc entrant en la transparència del que és evident.

Suor… de l’estiu fosc quan el sol cau.

Suor… d’allò calent que t’omple per dins.

Suor… del cristall que tot ho veu.

Suor… blanca que banya el peu de la copa i deixa, inevitablement, la rodera marcada a la pedra de la barana.

Suor… de l’asfixia en l’abraçada infinita i necessària.

Suor…