… duia penjada, a la solapa de l’americana, una agulla grisa. Amb ella, de tant en tant, estenia —en els cordills gruixuts i esfilagarsats de l’experiència— tot allò que no li havia fet profit, tot allò que volia perdre, tot allò que li havia fet mal, tot el que calia oblidar…
Dins la butxaca, entre les restes de mocadors de paper desfets, guardava el desig que l’agulla caigués pel seu propi pes…
