Ell…


… duia penjada, a la solapa de l’americana, una agulla grisa. Amb ella, de tant en tant, estenia  —en els cordills gruixuts i esfilagarsats de l’experiència— tot allò que no li havia fet profit, tot allò que volia perdre, tot allò que li havia fet mal, tot el que calia oblidar…

Dins la butxaca, entre les restes de mocadors de paper desfets, guardava el desig que l’agulla caigués pel seu propi pes…

Anuncis

I tu... què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s