… així funcionen! Fent força en la mateixa direcció però sense arribar a tocar-se mai…
Dues cordes; un anar i venir, un trobar i amagar, un intent i una pèrdua involuntària, una visió fugaç, una paraula regalada i una de robada, un sospir i un somriure, una reivindicació sense indicar…
Només vuit segons transformats en regulació escapçada, un obrir i tancar, pressa… i al davant… la foscor i l’infinit!
