… d’una llarga nit que broda la matinada amb veles endormiscades.
Fils de plata, barrejats amb els teus cabells, que descobreixen racons nous entre els meus dits.
Peixos lluents que rellisquen pels somnis encara per escampar, dissimulant la fredor d’un nou dia que caldrà construir.
Gris i aigua amagada en els ulls tancats. M’agrada veure’t dormir…
Àfrica Ragel 