… va quedar gravat damunt el vidre.
Nosaltres vam marxar… el moment es va acabar… però allò que vaig viure es mantindrà, durant molt de temps, en el cristall dels meus records.
Guardaré el desig en una imatge intacta, enfocada, invariable, fresca i sincera. I, de tant en tant, la buscaré en la memòria, per sobreviure, per somriure i per recordar que vaig ser feliç… entre reflexos.
