… és el cafè d’un dimarts com qualsevol altre.
Sense sucre, sense llet, sense croissants de xocolata i amb doble ració de dubtes per entendre.
Si el destapés… marxaria l’aroma que vaig imaginar. Si el prengués… me n’adonaria que hi manca l’essència que tant vaig desitjar.
Un cafè abandonat en un banc solitari de Barcelona, lluny del mar i amb vint minuts de descans.
