Si te la menges…

… en el claustre, potser,  la trobaràs sorprenent.

Seu en un banc i obre-la suaument, deixant que els dits la palpin sencera.

Olora-la. Inspira la seva aroma.

Observa-la amb deteniment.

Et pot semblar que les venes se l’inflen en l’apassionament d’explicar-se en despullar-la. És cert!

Llepa-la si cal! No et dirà que no!

Si te la menges en el claustre tingues en compte que és petita, de pell suau i sensible… Només és una mandarina.