… en el claustre, potser, la trobaràs sorprenent.
Seu en un banc i obre-la suaument, deixant que els dits la palpin sencera.
Olora-la. Inspira la seva aroma.
Observa-la amb deteniment.
Et pot semblar que les venes se l’inflen en l’apassionament d’explicar-se en despullar-la. És cert!
Llepa-la si cal! No et dirà que no!
Si te la menges en el claustre tingues en compte que és petita, de pell suau i sensible… Només és una mandarina.
