Monthly Archives: gener 2012

Partició…

… que separa síl·labes i acosta llavis fins a una fonètica perfecta.

Infinitius sense preposicions que s’expandeixen infinitament per les hores que vindran.

Una taula plena de marcadors de colors llampants i, per sota, joc de mans cómplices.

Tot és verd, tot és green. Corregeix en vermell i mostra’m el que vulguis! Show Me!

Anuncis

Quinze tones…

… de ferro obertes en canal amb una serra elèctrica.

Noranta metres de llargada que deixen al descobert un somriure de dents blanques dotat d’una veu greu que extasia.

I, ben endins, una illa anomenada Moorea on robar un corall blanc.

Un corall blanc regalat sota la punteria d’unes minúscules gotes de pluja tot prenent una cervesa al costat del mar i sense paraigua.

Gràcies, Ruben!

No has de tenir por…

… la poesia es pot fer sobre qualsevol cosa, però no de qualsevol manera.

Només cal afegir-hi ritme, sense pressió.

Cal afegir-hi dedicació i musicalitat matinal.

Cal afegir-hi enginy per poder exprimir la unió entre objectes sense relació.

Tingues clar que el significat mai no ve donat, el significat s’esdevé. I potser, cinc més deu no fan quinze, sinó cinc-cents deu.

Resemantitzem les paraules! Sense por!

 

Cintes…

… de colors.

Fantasies recollides, amb delicadesa, del damunt de la taula.

Esquitxos de felicitat triats del terra.

Il·lusions estirades, a poc a poc, de dalt de la làmpada.

Desitjos descoberts sota la calefacció.

Expectatives remullades dins de copes mig plenes.

Encenalls d’idees espolsats del damunt d’algun que altre cap.

Cintes de colors que, recollides per una mà infantil, són guardades dins d’una ampolla de plàstic per evitar que s’esvaeixin amb l’arribada dels dies nous.