Quinze tones…

… de ferro obertes en canal amb una serra elèctrica.

Noranta metres de llargada que deixen al descobert un somriure de dents blanques dotat d’una veu greu que extasia.

I, ben endins, una illa anomenada Moorea on robar un corall blanc.

Un corall blanc regalat sota la punteria d’unes minúscules gotes de pluja tot prenent una cervesa al costat del mar i sense paraigua.

Gràcies, Ruben!

Anuncis

I tu... què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s