… envoltada de grans persones. Tots ells capaços de fer realitat somnis monumentals.
Sentirem els tres timbres d’avís i els nervis saltaran per damunt de les fustes.
La foscor de la sala amagarà l’evidència de la pell esborronada.
Gaudirem i no podrem evitar que els ulls humits ens facin veure el ball calidoscòpicament.
Ells seran feliços! Nosaltres també!
Anuncis
Aquesta gent petita, va ser feliç si, i la gent gran que els mirava bocabadats, també, i la memòria va incrustar imatges i sons i llums barrejats, i va deixar una marca al sentiment que aquesta gent petita recordarà amb alegria i nostalgia quan el temps de la vida els prengui la innocencia. Serà un dels seus records al racò cristallí de la infantesa.
Que bé que ho has descrit, Duran! 😉