Divendres…

… les cases dels morts tenien les portes obertes perquè els seus habitants havien sortit a passejar.

Els coloms guaitaven les ànimes en el seu anar i venir i comentaven les converses eternes amb el menyspreu de qui se sap lliure.

El cel es mantenia seré. Una lleugera brisa marina jugava amb els papers de plata de les flors músties.

Se’m va acostar un pescador i em va demanar l’hora, ignorant que allà dins el temps no existeix.

És un altre món i una altra manera de veure’l!

Anuncis

I tu... què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s