… les cases dels morts tenien les portes obertes perquè els seus habitants havien sortit a passejar.
Els coloms guaitaven les ànimes en el seu anar i venir i comentaven les converses eternes amb el menyspreu de qui se sap lliure.
El cel es mantenia seré. Una lleugera brisa marina jugava amb els papers de plata de les flors músties.
Se’m va acostar un pescador i em va demanar l’hora, ignorant que allà dins el temps no existeix.
