… són? No ho sé. Però, no cal saber-ne res per intuir tot el que s’estan dient.
Qui és ella? Tant se val. No cal posar-li nom a una dona que inclina el cap amb delicadesa i somriu, mentre els ulls, rere les ulleres fosques, li fan pampallugues.
Qui és ell? Per què saber-ho? Les seves mans, acaronant les d’ella, només diuen: Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist!
Qui seran? Seran qui vulguin ser… No hi ha dubte!
Qui és qui m’estima? “Qui em suporta, m’estima. No hi ha altra explicació”. (Joan Fuster)
Anuncis
Que tot això t’ho ha dit el clotet de la galta d’ella, que és molt bufó i molt expressiu. I potser també el clatell d’ell, que s’intueix sota els cabells tan lluents, oi?
Yes, Amèlia! I sort que no vaig escoltar la conversa 😉