… fa dies que em persegueix i jo l’evito.
M’ha deixat les seves dades en un tovalló de paper que he trencat en mil bocins.
M’ha enviat missatges que no he llegit.
M’ha escrit correus que no he respost.
M’ha fet trucades que he deixat perdre.
M’ha esperat amagat en indrets a on no hi he anat.
Aquesta nit, però, la casualitat més brutal ha volgut que el destí em trobés caminant per la platja.
Rendida a la meva sort, l’he permès seure al meu costat per veure sortir el sol junts.
Anuncis
El més fàcil per desfer-te’n és deixar de creure-hi.
Noooo! Que és molt simpàtic! 😉