… la nit sota la ciutat.
Banderes estranyes, crits i falsa felicitat que crema atiada pels encenalls de l’engany de l’opi del poble.
I per acabar la festa, i demostrar que som civilitzats, pols blanca a dojo. Aquella pols que t’ofega i et fa plorar, la que no s’esnifa… la pols d’un extintor buidat dins d’un tren. Us felicito, fills!
Ara… tingueu present que a mi mai no em falla la sort!
