…a mig camí i s’adonà que no tocava de peus a terra.
La realitat s’havia glaçat i era impossible valorar-la amb serenitat.
Tornà a tancar els ulls perquè els desigs, sota l’albada, s’anaven emblavint sense control i no els volia oblidar.
Ell li xiuxiuejà un “felicitats” calent a cau d’orella, un “felicitats” quasi imperceptible. Ella s’estremí perquè, en aquell precís moment, descobria la llibertat.
