…la foto de la que ja és casa teva.
No ho podràs veure, però al sofà he deixat el temps infinit que vull viure amb tu.
A prop de la porta que separa el saló del menjador he deixat voleiar les ganes de trobar-te caminant entre aquestes quatre parets.
Per les escales he escampat polsim de temptació per mostrar-te el camí fins al dormitori que hi ha al pis de dalt.
I rere la cortina s’amaga el desig de veure’t arribar amb la maleta per dir-me que véns per no marxar.
La televisió està apagada per a què res no et distregui del meu missatge.
Això és el que m’has enviat…
…i jo ja sóc aquí escrivint aquest post.
Anuncis
Brillant!
Gràcies, Jordi!
Àfrica m’ha encantat, ets un pou de sorpreses. En publicaràs més?
Teresa Malé
I tant, Teresa! Gràaaacies!
Genial. M’agraden molt els teus cops d’ull
Gràcies, Rodolfo! :)))