El resultat…

roma

… de la nostra conversa nocturna només és tangible si observes amb deteniment l’habitació.

El desordre dels llençols evidencia que els adjectius varen ser més que els substantius.

Les brases exhaurides de la llar de foc diuen que dels teus llavis sortiren més exclamacions que interrogacions i que del meu llenguatge mut nasqué un ús abusiu de pronoms febles sense sentit.

No hi ha roba escampada pel terra perquè les situacions agramaticals ens van dur a una prosa poètica inintel·ligible que no calia despullar.

Tot sembla en calma perquè els atributs van complementar el predicat que formaven tu i jo i, malgrat la manca de puntuació que la velocitat eliminava, ens vàrem entendre.

Ara, intento recordar l’argument però només sóc capaç de rememorar alguna que altra frase perduda.

Amb la serenitat del dia he volgut posar-hi ordre… però la conversa encara balla per l’habitació sense control. No passa res, jo encara et sento!

Anuncis

I tu... què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s