…una petita història de nit, quan l’aire és quiet i s’escolten gemecs.
Els gemecs d’algú que utilitza les paraules d’Eugeni d’Ors per fer creure al món que és un gran lector i tradueix el seu nom i l’anomena “Eugenio”.
D’algú que “saben aquel que diu que…” l’estil, com les ungles, és més fàcil tenir-lo brillant que no pas net.
Us vull explicar la petita història d’una bèstia dels inferns que té les ungles més netes que la consciència.
Però, no ho faré, perquè la història us avorrirà.
Només és una gran mentida que, tard o d’hora, caurà de potes enlaire.
Anuncis
L’avui n’és plè de gemecs, les ones els transporten més lluny i més fort que l’ahir, i el més trist… el demà en tindrà més
Poètica que estàs, xata! 🙂
De gemecs n’ets ple amic desig, i el destorb que provoques és tan immens com mesquí. Avorrit de la història que ens tenalla, algun dia caurà la careta dels enaltits prohoms?
I tant que caurà! 🙂