Trencarem…

portes…els vidres de les portes a cops de pedra i, quan hagin caigut les frontisses i els tancaments, les desarem recolzades a la paret de fora, la que ens protegeix de nosaltres mateixos, aquella paret que ens ha vist sortir i entrar d’una casa que estem a punt de cremar.

Veus els bidons? Dins seu hi viu el futur i tot allò que ens ajudarà a anar més enllà dels nostres límits.

Au, va, llença la primera pedra i acabem amb tot el que ens separa.

Anuncis

I tu... què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s