Et menjaria…

...el cor perquè el tens farcit de puntets de vida.

Puntets que destaquen entre la vermellor dels teus somriures matinals.

Et menjaria el cor, a poc a poc, al principi.

Després, la fal·lera de trobar-te es transformaria en dentegades salvatges que l’acabarien devorant.

Et menjaria el cor per poder-te sentir, si em deixessis.