…entre parets blanques, vas trasplantar els records, els que volies compartir, els que no volies oblidar.
“Els regaré amb pensaments alegres i cada dia els endreçaré perquè es mantinguin clars i no s’esborrin mai”, vas dir.
L’altre dia vaig passar per aquell racó. Fa temps que tu vas marxar, però ells segueixen allà. Algú els continua regant amb pensaments alegres i els endreça cada dia.
Han crescut i també han deixat de ser els teus records, perquè ara són els que fan que et recordem.
Emouvant. Bravo Àfrica!
Merci!