Sempre a l’estiu…

… recordes els moments, aquells que els pares et van ensenyar a caminar dins les onades.

I tant se val que sigui estiu, el teu caminar va més enllà de les estacions i els mars.

Una casa blava…

… guarnida amb marcs blancs.

Això era el que ella volia. Un lloc blau on protegir els secrets vermells. On les ombres dels arbres es confonguessin amb les ànsies de vida.