… que em penja els estels en un cel artificial.
D’un a un, nuats amb fils acolorits amb el dia a dia, amb les accions de tots els moments compartits.
D’un a un, tots els estels amanits amb el polsim daurat de la felicitat d’un somriure, d’una abraçada, d’una mirada…
Visc per ell que em penja els estels daurats d’un cel que només nosaltres veiem.
Advertisements
