… boig.
Sóc dalt de tot, i em deixo caure, arrossegar, dur, vinclar… No m’importa el cop.
Vertigen i emocions que esborronen la pell.
Velocitat!
De sobte, en breus instants, tot s’acaba i la sonsònia dissonant dels sentiments m’anuncien el final de la muntanya russa.
I en posar els peus a terra me n’adono que tot ha quedat allà dalt, penjat del destí, penjat d’aquesta paraula inventada pels covards.