Deixa que…

…el nen que duus dins torni a néixer.

Deixa que la puta pressa no et faci enrere i que en aquell fotut dimarts puguis acostar-te al que t’han prohibit.

Deixa que el desig per un cop s’acompleixi i el boli rellisqui dins la butxaca sense que se n’adonin.

Jo en tinc un. Veniu a buscar-lo si el voleu!

Inici…

… boig.

Sóc dalt de tot, i em deixo caure, arrossegar, dur, vinclar… No m’importa el cop.

Vertigen i emocions que esborronen la pell.

Velocitat!

De sobte, en breus instants, tot s’acaba i la sonsònia dissonant dels sentiments m’anuncien el final de la muntanya russa.

I en posar els peus a terra me n’adono que tot ha quedat allà dalt, penjat del destí, penjat d’aquesta paraula inventada pels covards.

Final… bonic. 

La cortina d’aigua…

… rere els vidres de la cafeteria ens separa del món real.

Em somrius i saps que la idea pot funcionar.

Ens arrisquem? Només ens cal temps i dedicació.

Em preguntes si la pluja és signe de bon auguri per l’inici d’un nou futur.

Et responc que no, que només ho és si plou sabó.

Aleshores, el carrer s’omple de bombolles i escuma i sabem que arribarà novembre i continuarà plovent. Però tant ens fa!

Atabalats…

… entre frase i frase nocturna, entrem a la sala insonoritzada, on s’escolten els pensaments i els sons de la concentració.

Obrim les cames i, amb el contrapès del cos, mantenim el timbal basculant.

Tanquem els ulls i ens deixem dur pel ritme que marquen les baquetes.

Algun dia les mans es mouran prou ràpides com per ser capaços de tocar això.

Algun dia…

… amor, ens farem grans i els dies es tornaran llargs, tan llargs com ho són ara les nits.

Aprofitem el moment i obrim totes les ampolles. Carreguem el cervell de records per a quan n’haguem de viure d’ells.

Fem que els licors d’aquests dies deixin aromes inoblidables dins dels nostres cossos. Deixem que les fragàncies llisquin entre els dits i ens tornin la pell enganxosa d’il·lusions.

Algun dia… amor, ens farem grans i pensarem en totes les històries que podem contar.