Cada tap…

…era un record. Cada tros de suro una celebració, un brindis que encara mantenia l’aroma de la felicitat del moment.

Tots junts van fer un any, un any rodó que ella va guarnir amb una llaçada vermella i cireretes d’arboç.

Sense deixar de somriure va lligar els records amb una beta de xarpellera perquè cap d’ells s’esborrés i els va penjar.

Els records es van il·luminar.