…, que feia dies li volaven pel cap, les vaig trobar pintant de negre el cel de l’hivern.
Penjaven d’un fil de llum fosca esbromant-li els pensaments. Esquerdaven, a poc a poc, els núvols i les alegries amb les ales plegades.
El fred de l’avorriment no les deixava aixecar el vol, s’hi havien atrinxerat. Esperaven l’escalfor del sol per tornar a ser lliures i, amb el dia, abandonar-lo.
Àfrica Ragel 