Que de pressa passen…

… les tardes.

Que de pressa fugen els riures i les mirades davant les tasses de cafè.

Que difícil és explicar-te com t’enyoro i fins a on t’enyoro.

Un petó…

… per al nostre futur que es presenta vermell i cruixent, carnós i tendre com els teus llavis.

Prenc les fulles…

… que han caigut pel pes de la pluja.

Prenc les llàgrimes que han caigut pel pes de la tristor.

Coneixes…

… els meus somnis?

On ets? Et busco, la llum s’acaba, s’apaga, es fon, es desfà, mor! S’allarguen les ombres.

Coneixes els meus somnis?

Visc per ell…

… que em penja els estels en un cel artificial.

D’un a un, nuats amb fils acolorits amb el dia a dia, amb les accions de tots els moments compartits.

He après a somiar…

… que, si premo el botó vermell, sempre hi seràs allà. Esperant-me…

He après a somiar que mai no em faltaràs i tindré el teu somriure etern gravat a la mirada.

Una bonica història…

… de vacances.

Amb una carretera, una moto i una maleta.

Una bonica història de vacances amb un llarg camí al davant, i tota una vida per a aturar-se a viure-la.

No he conegut…

… ningú com tu i si el vaig conèixer, ja l’he oblidat!

Mon amour, mon ami, que m’animes i em regales tot allò que fa que la vida sigui picant i alegre.