Cada tap…

nadal…era un record. Cada tros de suro una celebració, un brindis que encara mantenia l’aroma de la felicitat del moment.

Tots junts van fer un any, un any rodó que ella va guarnir amb una llaçada vermella i cireretes d’arboç.

Sense deixar de somriure va lligar els records amb una beta de xarpellera perquè cap d’ells s’esborrés i els va penjar.

Els records es van il·luminar.

Hi ha una porta…

Porta  …entreoberta, al darrere s’hi amaga la imaginació.

Només has de traspassar-la.

T’espero dins la casa, envoltada per l’escalfor de la cuina i la humitat Continua llegint

Que de pressa passen…

tasses… les tardes.

Que de pressa fugen els riures i les mirades davant les tasses de cafè.

Que difícil és explicar-te com t’enyoro i fins a on t’enyoro. Continua llegint

Un petó…

tomaquets… per al nostre futur que es presenta vermell i cruixent, carnós i tendre com els teus llavis. Continua llegint

Prenc les fulles…

fulles… que han caigut pel pes de la pluja.

Prenc les llàgrimes que han caigut pel pes de la tristor. Continua llegint

Coneixes…

llum… els meus somnis?

On ets? Et busco, la llum s’acaba, s’apaga, es fon, es desfà, mor! S’allarguen les ombres.

Coneixes els meus somnis? Continua llegint

Visc per ell…

estelles… que em penja els estels en un cel artificial.

D’un a un, nuats amb fils acolorits amb el dia a dia, amb les accions de tots els moments compartits. Continua llegint