Assaona…

… el futur…

Agafa impuls per arribar lluny i s’emociona en l’intent.

Imagina que pot volar i descobreix que és fàcil no tocar el terra.

Somnia que tot és possible i guanya confiança acaronant l’aire.

Assaona… el futur… entre salt i salt.

Plenitud…

… del full buit i expectant.

… dels guants blancs a les mans disposades a crear.

… del somriure immens tot inventant una nova història.

… del parpelleig en una tarda literària i assagística.

Com ho has d’interpretar això? Doncs amb total ple-ni-tud!

 

 

Embolicat…

… amb el paper més fi.

Acaronat entre els dits àgils.

Giravoltat amunt i avall.

Llepat amb estil.

Sotmès, més d’un cop, a la flama activa d’una puça.

Fumat sota la pluja.

Embolicat… com qualsevol altre inici de setmana… com qualsevol altre dilluns.

Arrugues…

… que et neixen amb els somriures. Arrugues que es desfan guarnint-te els ulls d’identitat i de guspires.

Cicatrius de la teva guerra personal. Són les marques de la felicitat. Són els solcs a la pell pels dies alegres, per les bones notícies, pels retrobaments i per estimar.

No t’hi posis cremes, no hi posis remei, no les dissimulis, no les amaguis, no les esborris.

Gaudeix-les! No tothom aconsegueix dur-les amb el mateix encant que tu…

Follarem…

… tu i jo… amb un ritme compassat i senzill… deixant que la pell adverteixi el rebentar de la carn.

Palparem els grumolls de les textures tèbies que ens pujaran en espasmes dolços des dels peus fins al cap… per tornar a baixar lentament.

Ens donarem les mans per relliscar junts damunt els fruits rodons i tendres de la verema seguint el ritual dels sentiments.

Follarem… i després deixarem que la brisa del raïm ens ompli l’ànima… i la del vi també.

Espelmes…

… per bufar que ningú t’assegura infinites.

Potser és la darrera vegada o potser en queden més… avui l’important és que tinguin flama.

Bufarem, i demanarem desitjos, amb l’ànima contenta per haver acomplert alguns i amb el cor ansiós pels que encara estan per arribar.

Espelmes de colors…. de moment les bufarem un altre any!

Picant…

… com els dies d’incertesa.

Barreja de sabors, com les notícies avinagrades de les polítiques conformistes.

Tros vermell d’alegria que, afegit al verd de la monotonia, omple l’escuradents del que vindrà d’ara endavant.

Omple’t la boca d’amargor picant i frueix en sentir la sang bullir.

Picant… i gustós!

 

Anomalia…

… dins del cosmos. Com la fragilitat de la consciència humana. Com la brutalitat de l’atzar a la vida i, en especial, a la vida humana.

Anomalia dins del temps. Com l’autodefensa de la llibertat. Com els somnis de la raó goiesca produint monstres.

Anomalia del simbolisme. Com l’enlluernament que et du al blanc de la vida.

Anomalia… literària.

 

Miralls…

… inclinats que poden transportar París a qualsevol carrer per on passar veloçment.

Miralls inclinats… on un frec de dits pot fer canviar el color d’un semàfor, el color d’una pell.

Miralls inclinats… que transformen la realitat durant breus instants i et fan feliç.

Miralls inclinats… i bombolles… que mai no tornaran i que enyoraràs eternament.

Correcció…

… inesperada.

Suprimí els accents que distorsionaven el futur, afegí els que li regalaven alegria.

Omplí d’espai el seu temps i el restà del temps de les presses.

Eliminà tot allò que sobrava i tot allò que encara sobrava més.

Inserí el que li calia per canviar l’ordre del que no li calia per res.

Després s’empassà la píndola que guardava enganxada al paladar…

La correcció havia acabat!

Una forma complicada…

… feta a poc a poc.

Dos avions jugant amb la gravetat… dibuixant el cel.

Un s’enlaira, l’altre es creua.

Un puja, l’altre baixa.

I quan es troben la forma de l’inici desapareix lentament difuminant-se amb els núvols.

Complicada… com tot… com jo!