Monthly Archives: Setembre 2011

Despentina’t…

… tant se val… deixa que l’aire traspassi els teus cabells i mira més enllà.

Si m’abraces res pot passar i des de la teva alçada podré somiar amb àngels i princeses…

Imaginaré, amb la mirada perduda, que sóc la protagonista d’una història fantàstica…

Despentina’t amb mi… tant se val!

Agafa’t fort…

… que el vaixell és a punt de salpar.

Somriu! L’àncora ha remogut les pedres blanques i s’ha enlairat en l’aigua turbulenta.

Els mariners són a punt, han hissat les veles, són aquí per tu, et deixaran fer…

Tu… només imagina un món petit, una illa on arribaràs per oblidar-ho tot.

Després, prepara’t per saltar i deixa’t caure!

Molletes de pa…

… blanes i dòcils, m’has demanat que deixi escampades pel camí per poder-me trobar.

Prefereixo avellanes i pinyons, llavors olioses i fortes que marcaran el capriciós destí, la línia a seguir.

Avellanes i pinyons que no es desfaran.

Així, segur que em podràs trobar!

Ballar…

… ell només volia això.

Li prengué delicadament la mà i la feu dansar en el passadís fosc.

Foren només dues passes, dues anades… una endavant i una enrere.

Ella somrigué!

Ell també!

Ell ball no havia fet altra cosa que començar…

Hi ha roba estesa…

… que et vigila quan parles, que et fa callar, que dibuixa ombres en el teu balcó.

Roba estesa… que enfosqueix la sinceritat, que limita les expressions, que canvia els colors del sol.

Roba estesa… que sobrepassa els límits, que s’enganxa als ferros de la teva barana, que fa escampar l’aire.

Calla! Hi ha roba estesa!

Estremida dolçor…

… que et provoca espasmes tendres en un espai vulnerable i fràgil.

Gestació letal de sabors que et farà oblidar l’amargor imbuint-te esperança ràpida.

Què és el que m’ha dut a obsedir-me fins aquest punt en aquesta delícia? L’ombra reflectida d’un caramel damunt l’altre… això!

Olor…

… de mar i gelats, de núvols de sucre i balls… olor de sopars de veïns al carrer… de pomes ensucrades i abraçades, de pólvora i alegria… olor de poques hores dormides… olor de Festa Major…

Bestiari, diables, música, guarniments, tarimes, sintonitzadors i altaveus… tot a punt…

Ara, només ens queda cridar! Tres per tres… NOU… tres per tres… NOU… Visca el Poblenou!