Despentina’t…

… tant se val… deixa que l’aire traspassi els teus cabells i mira més enllà.

Si m’abraces res pot passar i des de la teva alçada podré somiar amb àngels i princeses…

Imaginaré, amb la mirada perduda, que sóc la protagonista d’una història fantàstica…

Despentina’t amb mi… tant se val!

Agafa’t fort…

… que el vaixell és a punt de salpar.

Somriu! L’àncora ha remogut les pedres blanques i s’ha enlairat en l’aigua turbulenta.

Els mariners són a punt, han hissat les veles, són aquí per tu, et deixaran fer…

Tu… només imagina un món petit, una illa on arribaràs per oblidar-ho tot.

Després, prepara’t per saltar i deixa’t caure!

Molletes de pa…

… blanes i dòcils, m’has demanat que deixi escampades pel camí per poder-me trobar.

Prefereixo avellanes i pinyons, llavors olioses i fortes que marcaran el capriciós destí, la línia a seguir.

Avellanes i pinyons que no es desfaran.

Així, segur que em podràs trobar!

Ballar…

… ell només volia això.

Li prengué delicadament la mà i la feu dansar en el passadís fosc.

Foren només dues passes, dues anades… una endavant i una enrere.

Ella somrigué!

Ell també!

Ell ball no havia fet altra cosa que començar…

Hi ha roba estesa…

… que et vigila quan parles, que et fa callar, que dibuixa ombres en el teu balcó.

Roba estesa… que enfosqueix la sinceritat, que limita les expressions, que canvia els colors del sol.

Roba estesa… que sobrepassa els límits, que s’enganxa als ferros de la teva barana, que fa escampar l’aire.

Calla! Hi ha roba estesa!

Estremida dolçor…

… que et provoca espasmes tendres en un espai vulnerable i fràgil.

Gestació letal de sabors que et farà oblidar l’amargor imbuint-te esperança ràpida.

Què és el que m’ha dut a obsedir-me fins aquest punt en aquesta delícia? L’ombra reflectida d’un caramel damunt l’altre… això!

Olor…

… de mar i gelats, de núvols de sucre i balls… olor de sopars de veïns al carrer… de pomes ensucrades i abraçades, de pólvora i alegria… olor de poques hores dormides… olor de Festa Major…

Bestiari, diables, música, guarniments, tarimes, sintonitzadors i altaveus… tot a punt…

Ara, només ens queda cridar! Tres per tres… NOU… tres per tres… NOU… Visca el Poblenou!

Ascensor…

… que obrirà les portes impacient i sense clau.

Et durà vuit pisos amunt i no te n’adonaràs.

Segurament, tornaràs a baixar-los, sense sentit, sense alè i sense esma, només per ser capaç de tornar a pitjar el botó il·luminat que tant t’atreu.

I així… infinitament…

 

 

Després…

… de la calma arriba la tempesta.

I quan tot semblava apagat i mort, arriba el moment del despertar més salvatge. Se’ns fa present el tros de temps dedicat a la revolució, a la revolta que ens farà maleir la passivitat més supèrflua, el minut que ens desperta i ens fa ser qui érem abans de tenir moral.

Aleshores, les onades ens gronxaran, al principi, després ens rebolcaran i ens faran empassar tota la sorra que ens havíem espolsat per viure sense somnis.

Gronxem-nos…

Aquest…

… és el cafè d’un dimarts com qualsevol altre.

Sense sucre, sense llet, sense croissants de xocolata i amb doble ració de dubtes per entendre.

Si el destapés… marxaria l’aroma que vaig imaginar. Si el prengués… me n’adonaria que hi manca l’essència que tant vaig desitjar.

Un cafè abandonat en un banc solitari de Barcelona, lluny del mar i amb vint minuts de descans.

Coses petites…

… que fan que l’existència sigui especial.

Detalls diminuts que són la part important de la vida, fets quotidians que ens fan sentir vius.

L’ara, el moment, un cafè, un somriure, una mirada, el iogurt que farceix una magdalena i els set punts d’una marieta.

Paraules i converses que són el bàlsam capaç de calmar l’huracà de la raó, sentiments grafiats que et fan tornar a escriure.

No hi ha res més, no hi busqueu més enllà… només és això… coses petites fins al darrer alè!

Sencera…

… i natural.

No la vull desnatada ni descremada… la vull amb tota l’essència del que és autèntic.

No me la compris falsificada, no la vull amb edulcorants ni conservants… la vull tal i com és.

Arrebossada de colors i calories, plena de gustos i sabors, amb alegries i riures… la vull perillosa.