Tag Archives: àfrica ragel

Hi ha una porta…

Porta  …entreoberta, al darrere s’hi amaga la imaginació.

Només has de traspassar-la.

T’espero dins la casa, envoltada per l’escalfor de la cuina i la humitat Continua llegint

Anuncis

Quan em vinguin a buscar…

Quan em vinguin a buscar

em trobaran esperant-te a tu, només a tu.

Quan em vinguin a buscar, et pintaré un paisatge ple d’estels vermells que facin que els dies siguin més llargs, i les nits més curtes, sempre al teu costat. Continua llegint

Els veig…

africa2…surten de les pàgines, s’escapen més enllà del llibre, apareixen per tot arreu, ballen al meu voltant i em fan somriure i viure altres vides que no són la meva però de les que formo part.

M’omplen el cap d’estels que es desfan a mesura que avança la història, que acaben desapareixent més enllà de la imaginació i que deixen un polsim brillant que mantindré per sempre.

Tu també els veus? Segur que sí perquè tot és màgic!

El que queda de la vaixella…

vaixella

… està ben aprofitat.

Dins la sopera vaig desar els petons més grans, els dels dies especials fets amb la consciència de no fer altra cosa que un petó.

La salsera va ser el niu dels somnis adobats amb esperances, conscients que un dia o altre acompanyarien els plats de futur.

A l’interior de les tasses hi vaig abocar tot el que encara ens quedava per fer. Després, les vaig apilar, l’una al damunt de l’altra, perquè el pes no permetés adormir-nos en els dies que quedaven per venir.

La cafetera la vaig tapar perquè necessitava protegir l’aroma dels moments de descans que ens donaríem per poder continuar.

No hi ha plats trencats ni sencers, els vaig llençar tots. I la sucrera la vaig deixar buida, posa-hi el que vulguis, és teva!

A per totes…

… i explotant.

Esquitxant guspires a banda i banda.

Saltant pels aires i rebentant.

Omplint l’aire amb el perfum de la pólvora.

Il·luminant la foscor, des del groc fins al vermell.

A PER TOTES!

Si mai me’n prepares una…

… que les hi dugui.

Tant se val el color, tant se val la mida, tant se val l’amargor.

M’és igual que estiguin farcides, trencades o mortes.

No m’importa que siguin adobades o naturals, grosses o seques, carnoses o desossades.

Però… si mai me’n prepares una, posa-me-les-hi!

No et limitis a contemplar…

… el mar des de l’escullera. Ni observis les formes dels núvols darrere dels vidres.

No et protegeixis de la pluja sota el paraigües. Ni et defensis de les riuades damunt dels ponts.

No et limitis a excusar-te dient que ja ho faràs! Salta la barana i mulla’t!