La solemnitat…

… del Gaudeamus igitur ha deixat, a l’aire d’aquest matí, el regust d’allò que per un moment semblà la felicitat.

La solemnitat d’aconseguir arribar, malgrat tot, en una baixada d’escales ràpida per tornar-les a pujar tot rebent felicitacions i prement mans que t’estrenyen.

La solemnitat de l’esborronar-se de la pell i l’humitejar-se dels ulls en veure els somriures amagats dels que han passat pel mateix.

La solemnitat del cava i la xocolata.

I després de la solemnitat… Stay hungry, stay foolish!!!

A per totes…

… i explotant.

Esquitxant guspires a banda i banda.

Saltant pels aires i rebentant.

Omplint l’aire amb el perfum de la pólvora.

Il·luminant la foscor, des del groc fins al vermell.

A PER TOTES!

Si mai me’n prepares una…

… que les hi dugui.

Tant se val el color, tant se val la mida, tant se val l’amargor.

M’és igual que estiguin farcides, trencades o mortes.

No m’importa que siguin adobades o naturals, grosses o seques, carnoses o desossades.

Però… si mai me’n prepares una, posa-me-les-hi!

No et limitis a contemplar…

… el mar des de l’escullera. Ni observis les formes dels núvols darrere dels vidres.

No et protegeixis de la pluja sota el paraigües. Ni et defensis de les riuades damunt dels ponts.

No et limitis a excusar-te dient que ja ho faràs! Salta la barana i mulla’t!

Perfecció…

… falsa que amaga desnivells llunyans.

Es deixa observar amb insolència tot amagant  una terrible cara fosca.

Perfecció arrodonida de rugositats inabastables.

Forma de colors; blancs i negres.

No em demanis perfecció… res no és perfecte!