Monthly Archives: Mai 2013

Ens partim una cervesa?

bombetes

No! Demanem-ne dues sense got!

I així, entre xarrup i xarrup, m’explicaràs la teva vida i jo et contaré totes les fantasies de la meva.

I obriràs el moneder, aquell que té forma de tall de síndria, i en trauràs un botó de vidre per recordar-me que la literatura, com la imaginació, no té límits.

Tornarem a xarrupar i parlarem de les coses d’ahir i de les d’avui i, entre glop i glop, se’ns il·luminarà la imaginació i decidirem que els gats amb mirades humanes acompanyen les ànimes solitàries i que els ocells que escampen plomes ho fan a les que són lliures.

Ens partim una cervesa? Sí, i parlem de la solitud!

Anuncis

Abans de marxar…

finestra… deixa’m fer la foto dels porticons que amaguen el nostre petit món.

Fixa’t! Allà, rere la tercera finestra i en la foscor, queden els llençols impregnats de l’olor de la teva pell. Pel terra els llibres que vam intentar llegir. Al costat de la fotografia familiar els fulls sense correccions i, dins d’un pot antic de galetes, set bolígrafs vermells intactes. Damunt la taula un capseta amb quatre grans de cafè i a la pica dues tasses cap per avall regalimant aigua.

Deixa’m fer la foto dels porticons de la tercera finestra, la que guarda el nostre secret, allò que tu i jo sabem i ningú mai no ha d’esbrinar.

Porta pressa…

escolanet

… i, en sortir de la sagristia, se li enganxa el voraviu de la sotana en el reclinatori del confessionari.

Mentre corre, pensa en el partit de futbol que jugaven els seus amics quan ha hagut de marxar. I, sense voler, també pensa en el dia que l’àvia el va convèncer per fer d’escolanet.

S’allunya de les distraccions amb posat seriós. Es concentra en el camí. El carrer fa pujada i el vent li aixeca els cabells del serrell.

Està segur que el dimoni se’n riu d’ell. L’infern és humà entremig del cel.

Desitja poder volar i sap que, si disposés d’un parell d’ales, ho faria però només compta amb les vambes que s’ha oblidat posades.

Corre tant com pot i n’és conscient que, si no arriba a temps, el seu mal no tindrà el perdó dels àngels mortals!

Arriba tard i porta pressa. Si l’objectiu no està al cas, se’ns escaparà per la dreta de la fotografia i no el veurem mai més.