Monthly Archives: Abril 2013

El resultat…

roma

… de la nostra conversa nocturna només és tangible si observes amb deteniment l’habitació.

El desordre dels llençols evidencia que els adjectius varen ser més que els substantius.

Les brases exhaurides de la llar de foc diuen que dels teus llavis sortiren més exclamacions que interrogacions i que del meu llenguatge mut nasqué un ús abusiu de pronoms febles sense sentit.

No hi ha roba escampada pel terra perquè les situacions agramaticals ens van dur a una prosa poètica inintel·ligible que no calia despullar.

Tot sembla en calma perquè els atributs van complementar el predicat que formaven tu i jo i, malgrat la manca de puntuació que la velocitat eliminava, ens vàrem entendre.

Ara, intento recordar l’argument però només sóc capaç de rememorar alguna que altra frase perduda.

Amb la serenitat del dia he volgut posar-hi ordre… però la conversa encara balla per l’habitació sense control. No passa res, jo encara et sento!

Anuncis

Andante con moto

moto

Puja al meu damunt.

Deixa’t anar fins que el cos s’adapti amb alegria al meu moviment.

Anirem a poc a poc, al principi, després la velocitat no et deixarà respirar.

Cridaràs en adonar-te que m’has de prémer amb força per no caure a l’abisme de la quietud.

Puja al meu damunt… i sentiràs el do menor de la cinquena simfonia entre les cames.

Ja la tenim aquí!

jana

Matinera per allò que si ens llevem ben d’hora, ben d’hora, ho aconseguirem tot.

Plorant fort i en català perquè és dona i encara no es pot calçar sabates de taló per trepitjar fort la vida.

Prement el puny amb ganes perquè té tot un futur per començar i sap que tindrà molta feina a fer.

I… arrufant el nas perquè va somniar que, en arribar a aquest món, trobaria un país independent.

No tinguis por, Jana, ben aviat ho serem perquè formes part de tot un poble en moviment!

Jo…

passejada

… caminaré al teu darrere.

M’ajupiré perquè els meus ulls puguin coincidir amb els teus i no et perdis.

Vigilaré el llop del camí perquè puguis passejar segura.

I, com que ets tan petita i fràgil, no deixaré que el perill se t’acosti.

Caminaré amb tu per molt llarg que sigui el camí, per molt fosc que sigui el bosc.

Em barallaré amb el vent que et voldrà tombar i amb la pluja que et voldrà arrossegar terra enllà.

Estaré atent al llop.

Caminaré per tu.