Monthly Archives: gener 2013

Catorze paraules…

anunci

… gargotejades  al darrere dels resultats que acabava d’obrir.

No podia deixar de preguntar-se qui es quedaria amb els secrets del seu somriure.

Qui li cordaria cada botó de la camisa?

Qui ocuparia el seu lloc en el llit?

Qui tindria les claus de casa seva quan no hi fos?

L’estimava bojament i havia de preparar el final, que ja anticipava, de manera senzilla.

Esborrall d’una història d’amor amb final trist.

Anuncis

Paraules…

ells

… per a ells.

Perquè ell va ser el mariner que em va fer estimar el mar.

Ella va ser l’enginyera que em va estructurar la vida diària per posar-hi ordre.

Ell va ser el narrador de contes de formiguetes marines que em feien acabar el menjar del plat.

Ella va ser l’arquitecta que va dissenyar la memòria d’una part de família que mai no vaig conèixer.

Ell va ser l’escriptor de cartes llunyanes que m’arribaven per mar per mostrar-me que el món és inabastable.

Perquè gràcies a ells vaig viure una època fàcil i lliure i, sense adonar-me’n, sóc qui sóc.