… i, en sortir de la sagristia, se li enganxa el voraviu de la sotana en el reclinatori del confessionari.
Mentre corre, pensa en el partit de futbol que jugaven els seus amics quan ha hagut de marxar. I, sense voler, també pensa en el dia que l’àvia el va convèncer per fer d’escolanet.
S’allunya de les distraccions amb posat seriós. Es concentra en el camí. El carrer fa pujada i el vent li aixeca els cabells del serrell.
Està segur que el dimoni se’n riu d’ell. L’infern és humà entremig del cel.
Desitja poder volar i sap que, si disposés d’un parell d’ales, ho faria però només compta amb les vambes que s’ha oblidat posades.
Corre tant com pot i n’és conscient que, si no arriba a temps, el seu mal no tindrà el perdó dels àngels mortals!
Arriba tard i porta pressa. Si l’objectiu no està al cas, se’ns escaparà per la dreta de la fotografia i no el veurem mai més.
Àfrica Ragel 