… tu i jo… amb un ritme compassat i senzill… deixant que la pell adverteixi el rebentar de la carn.
Palparem els grumolls de les textures tèbies que ens pujaran en espasmes dolços des dels peus fins al cap… per tornar a baixar lentament.
Ens donarem les mans per relliscar junts damunt els fruits rodons i tendres de la verema seguint el ritual dels sentiments.
Follarem… i després deixarem que la brisa del raïm ens ompli l’ànima… i la del vi també.
“deixant que la pell adverteixi el rebentar de la carn.”… M’encanta! 🙂
La meravella de les paraules ambivalents… El llenguatge és una màquina prodigiosa; que bé que hi hagi qui el sap fer funcionar.
Parole parole parole
Tu dici soltanto parole
Parole fra noi