A poc a poc…

… fes-ho a poc a poc i, pels matins, no afusellis la vida alçant la persiana d’un sol cop de braç.

Alça-la lentament. Deixa que els raigs de la llum del sol banyin l’habitació amb dolçor. Permet que s’escolin entre les escletxes, dibuixant l’estança traç a traç, per si hi ha res nou que puguem crear, inventar o redescobrir abans no ens obliguin a començar un nou dia.

I mai, mai no deixis que, durant la foscor de la nit, ens aixequin murs que no ens permetin tornar a trobar la sortida…

Anuncis

2 responses to “A poc a poc…

  1. Molt maco l’escrit, però aquesta frase té quelcom d’especial:
    “I mai, mai no deixis que, durant la foscor de la nit, ens aixequin murs que no ens permetin tornar a trobar la sortida…”

I tu... què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s